Repartiment de dividends en societats

Els dividends, coneguts com el repartiment de beneficis, són un mecanisme que fan servir les societats per a retribuir beneficis empresarials als seus accionistes. És important que sàpigues que els dividends no són el mateix que els beneficis de les accions. Aquestes últimes tenen una consideració de caràcter fiscal diferent i es produeixen per l’increment de la valor de les accions d’una societat.

Què són els dividends i quines són les mesures adoptades davant de la pandèmia?

El dividend és una quantitat del benefici propi d’una entitat mercantil que està destinada als seus accionistes o socis, i està contemplat en la Llei de societats de capital (LSC). No obstant això, com a part de les polítiques per a la reactivació econòmica davant la pandèmia de l’coronavirus van ser adoptades les següents mesures:

  • Suspensió de el dret de separació de socis per falta de dividends: el Govern va aprovar fins al 31 de desembre de 2020 la suspensió de el dret de separació de socis per falta de dividends, contemplat en l’article 348 bis de la LSC.
  • Empreses amb ERTO de l’any 2020 no podran repartir dividends: Les empreses que posseeixin un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) durant l’any 2020 no podran repartir dividends corresponents a l’exercici en què van ser adoptades aquestes mesures, llevat de les societats que van abonar prèviament l’import de les quotes de la seguretat social de l’pagament hagi quedat exonerada.

Aquesta última mesura està prevista en el Reial decret llei 18/2020 de data 12 de maig i no s’aplica a les entitats que, a data de 29 de febrer de 2020, tinguessin menys de cinquanta persones treballadores en situació d’alta en matèria de seguretat Social.

Coneix el model 232 d’operacions vinculades i per què has de presentar-lo al novembre

El model 232 consisteix en una declaració de caràcter informatiu d’operacions vinculades, així com d’operacions relacionades amb països i territoris considerats paradisos fiscals. Aquest model va ser aprovat sota l’Ordre HFP / 816/2017, de data 28 d’agost.

Què són les operacions vinculades i què és el model 232?

Les operacions vinculades ocorren entre persones, físiques o jurídiques, vinculades entre si. Aquesta relació es dóna bé sigui per la vinculació familiar de primer o segon grau, per pertànyer a un mateix grup empresarial, per compartir administradors en diferents societats o per tenir accionistes de referència en comú.

El model 232 ha de ser presentat en el mes següent als deu mesos posteriors a el tancament de el període sobre el qual se subministrarà la informació. És a dir, ja que l’exercici econòmic de la majoria de les societats tanca l’últim dia de l’any, el termini per a presentar el model 232 serà al mes de novembre del següent període.

Els contribuents de l’anomenat impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de no residents amb establiment permanent tenen l’obligació de presentar el model 232. Així mateix, han de fer les entitats de règim d’atribució de rendes en altres països que estiguin presents a Espanya.

  • Operacions efectuades amb la mateixa persona o entitat vinculada. L’import de la contraprestació del conjunt d’operacions en el període impositiu ha de ser superior als 250.000 euros.
  • Operacions específiques (major a 100.000 euros)
  • Operacions de el mateix tipus que comparteixin mètode de valoració (la suma ha de superar el 50% de la xifra de negocis)
  • Reducció de rendes relacionades a actius intangibles
  • Si el contribuent realitza operacions o posseeix valors en països considerats paradisos fiscals.

Sobre la reserva de capitalització

Volem saber com podem fer ús d’aquesta llei que ens pot ajudar a reduir els nostres impostos. Això és possible sempre que complim amb certs requeriments. Aquesta llei està regulada a l’article 25 de la Llei de l’Impost de Societats. Els contribuents que tributin gravamen de l’25% o de l’30% podran tenir una reducció en la base imposable de l’10% de l’import de l’incrementi dels seus fons propis. Anem a veure quins amb aquests requisits que hem de complir per comptar amb el dret a una reducció d’impost.

  • L’import de l’increment dels fons propis de l’entitat es mantingui durant un termini de 5 anys des del tancament de el període impositiu a què correspongui aquesta reducció, llevat que hi hagi perdudes comptables a l’entitat.
  • Que es doti una reserva per l’import de la reducció, que ha de figurar en el balanç amb absoluta separació i títol apropiat i serà indispensable pel termini de 5 anys.

No s’entendrà que s’ha disposat de la reserva en els següents casos:

  • Quan un soci o accionista exerceixi el seu dret de separació de l’entitat.
  • Quan la reserva s’elimini, total o parcialment, com a conseqüència d’operacions a les quals sigui aplicable el règim fiscal especial establert en el capítol VII d’el Títol VII de la LIS.
  • Quan l’entitat hagi d’aplicar la referida reserva en virtut d’una obligació de caràcter legal.

Quin és el seu objectiu i qui pot dotar aquesta reserva?

Com un dels seus objectius és el finançament propi o el important d’això en relació al finançament aliè a les empreses. També reduir l’efecte negatiu que puguin suposar sobre les empreses la supressió de les deduccions per reinversió de beneficis.

Totes les entitats que tributin de l’tipus gravamen general de l’impost i les que apliquin de l’tipus d’empreses de nova creació o entitats de crèdit i d’hidrocarburs.

La declaració de la renda i tot el que necessites saber sobre ella

L’IRPF o Impost sobre La Renda de les Persones Físiques, és un tribut que ha de ser abonat pels ciutadans on els ingressos dels quals qualifiquen dins de les normatives.

Tots els residents a Espanya han de declarar l’any fiscal, comprès pels ingressos, beneficis o renda que s’obtinguin al llarg d’aquest.

Les declaracions d’impostos també es veuen subjectes a les empreses, fons d’inversió i societats mercantils que hauran de pagar els seus tributs d’acord amb les normes i la seva declaració.

Qui ha de declarar a Espanya?

  • Totes les persones estan obligades a declarar si són residents espanyols amb més de 183 dies dins del país a l’any.
  • Si els nuclis de les activitats econòmiques provenen de manera directa o indirecta d’aquest país.

Qui estan exempts a les declaracions de la renda?

Si es perceben ingressos d’activitats laborals personals amb una suma menor o igual a 22.000 euros anuals, en aquests casos:

  • Si tots els pagaments procedeixen d’un sol pagador
  • Quan procedeixen d’uns diversos pagadors, sempre que la suma del segon i la resta dels pagadors sigui inferior a 1.500 euros.
  • Quan els ingressos provenen de prestacions passives. En aquesta categoria s’inclouen les pensions de Seguretat Social, prestacions de plans de pensions, assegurances col·lectives, plans de previsió social empresarial, assegurances de dependències i plans de previsió assegurats.

Si presenta guanys patrimonials i rendiments del capital immobiliari amb un límit conjunt de 1600 euros anuals.

Si presenta rendes immobiliàries imputades, subvencions per a adquisició d’habitatges o rendiments de lletres del tresor. En conjunt els guanys patrimonials d’ajudes públiques amb un límit de 1000 euros anuals.

Declaració d’impostos per a autònoms

En aquest cas, s’està obligat a realitzar una declaració per la llei. Sense importar quals són els mínims establerts o els pèrdues.

Què succeeix si no es fa la declaració si estàs obligat?

Els estatuts legals classifiquen les infraccions tributàries en lleu, greus i molt greus. No presentar la declaració en termini sense perjudici econòmic podria comportar a una multa de 200 euros.

Què succeeix si declaro, però no es realitza el pagament?

En aquest cas, hisenda imposarà una sèrie de recàrrecs en l’import a pagar:

  • El pagament abans de 3 mesos tindrà un recàrrec de 5%
  • El pagament entre 3 i 6 mesos tindrà un recàrrec de 10%
  • El pagament entre 6 i 12 mesos tindrà un recàrrec de 15%
  • El pagament de més de 12 mesos tindrà un recàrrec de 20% més interessos per demora

Quan es detecta que el contribuent no té la intenció de pagar, les sancions poden anar des del 50% al 150% de l’import degut més els interessos de demora per la infracció

ETE operacions a presentar al Banc d’Espanya fetes a l’estranger

El model ETE afecta únicament empreses o persones físiques que facin algun tipus de transaccions a l’exterior quan la suma de cadascuna d’aquestes transaccions a el 31 de desembre supera la quantitat de 1.000.000 €.

S’han de presentar a l’banc les operacions financeres actives a l’exterior i les operacions financeres passives a l’exterior.

Operacions financeres actives a l’exterior

  • Participacions de l’empresa o persona en activitats financeres a l’exterior de qualsevol tipus.
  • Adquisicions, cessions d’emissions, realitzades o no per no residents.
  • Adquisicions temporals com ara prestem de valors.
  • Finançaments fetes a no residents independentment de com es realitzin.
  • Comptes a la vista siguin d’estalvi o dipòsits a termini fetes en entitats bancàries no residents.
  • Compravenda de béns immobles realitzats a l’exterior.
  • Inversions o desinversions realitzades per residents per instruments financers derivats de no residents.

Operacions financeres passives a l’exterior

  • Participacions de no residents a l’empresa declarant resident.
  • Emissions negociables de l’declarant a l’exterior, emissions no negociables i col·locacions privades amb no residents de títols emesos pel declarant.
  • Cessions temporals i valors lliurats a un préstec.
  • Inversions o desinversions emeses per un no resident no important com aquestes siguin formalitzades.
  • Informar de cobraments i pagaments efectuats amb no residents per operacions no financeres.

Declaració ordinària

Quan les operacions financeres actives i passives superen els 50 milions d’euros al 31 de desembre de l’any per a l’any següent ha de presentar una declaració ordinària amb les següents periodicitats: periodicitat mensual, periodicitat trimestral, periodicitat anual.

Què és el model 720?

El model 720 és una declaració que es presenta davant l’Agència Tributària Espanyola i que recull la informació sobre béns i drets que les persones físiques i jurídiques residents en territori espanyol tenen a l’estranger, aquesta obligació s’estén als que tinguin la consideració de titulars reals d’aquests béns.

La informació a suminstrar es divideix en tres blocs:

a) Informació sobre els comptes corrents, dipòsits i altres productes, en entitats financeres situades a l’estranger. En aquest cas la informació requerida és la següent:

  • Raó social de l’entitat bancària, així com la seva ubicació.
  • Identificació completa dels comptes.
  • Data exacta de la seva obertura o la seva cancel·lació.
  • Saldos del compte detallat com el seu saldo mitjana i trimestrals.

b) Informació sobre valors, o drets representatius de la participació en el capital propi o de tercers, així com de les assegurances de vida o invalidesa i de rendes vitalícies o temporals.
Això és el que s’ha de presentar és aquests casos:

  • En cas de valors: la denominació de l’entitat jurídica o tercer cessionari, domicili i saldo a 31 de desembre de cada any.
  • En cas d’assegurances: Identificació de la unitat asseguradora amb la seva raó social, domicili i el seu valor de rescat a l’31 de desembre de cada any.
  • En cas de rendes: Raó social o denominació completa, domicili i el valor del seu capital a cada 31 de desembre de cada any.

c) Informació sobre els béns immobles i drets sobre els mateixos situats a l’estranger.

  • En aquest cas s’ha d’identificar l’immoble, la seva ubicació, data d’adquisició i el valor que té.

No hi ha obligació d’informar sobre cap dels blocs sinó es supera els 50.000 euros.

La presentació de la declaració en els anys successius només serà obligatòria quan qualsevol dels blocs hagués experimentat un increment superior a 20.000 euros respecte dels que van determinar la presentació de l’última declaració o quan es cancel·li algun compte corrent, es vengui algun valor, dret , immoble, producte o bé dels declarats.